-----------------------------------------------------------------------------------------
El dia 28 de febrer de 2010, es va dur a terme una de les excursions més multitudinàries que s’han realitzat al Pinell. Unes setanta persones, tan de fora com del poble, van recórrer 24 km per culminar les dues serres i tornar cap al poble.
Molt animats i a l’expectativa del que ens depararia el dia a les vuit del matí vam empendre el camí cap a la Serra de Cavalls.
A l’altura de les Rotes, el camí esfaltat ja estava tot ple de gent, no podiem veure el final de la cua!
A l’arribar al Camp de Borràs, ens endinsem pel Barranc, gràcies a una antiga sendera recuperada recentment. Aquest barranc té la seva importància hidrogràfica, ja que recull l’aigua del Barranc de Cavalls i el Barranc Fondo, travessant per nombrosos cultius, convertint-se en el Barranc dels Estolls, que juntament amb l’aigua que baixa dels Brois i de la resta de Cavalls, anirà a desembocar al Barranc del Pinell, a l’altra banda del terme.
A l’arribar a la Lloba de Suano i girar el cap, el ametllers florits pintaven un paisatge hivernal d’on anava surtint una cua, cada cop més estirada i dispersa, de gent que pareixia no tenir fi.
A mesura que ens endinsem pel Barranc de Cavalls, ja endinsant-nos a la Serra les flors d’ametller van perdent protagonisme deixant lloc a plantes florides menys imponents, però no menys belles. Així, les flors de la cruixillada (Globularia alypum), el setge (Helianthemum marifolium), el cepell (Erica multiflora) i el romer (Rosmarinus officinalis) decoraven els primers passos de la serra. Fins i tot, vam poder observar alguns narcisos silvestres (Narcissus assoanus).
Emprenem la primera pujada, deixant a l’esquerra un preciós barranc, lo Barranc Fondo, mirant recelosos la Font de la Gota amb la tentació de fer una escapada improvitzada.
Les gralles (Pyrrhocorax pyrrhocorax) fan resonar els preciosos singles que ens esforçavem per a superar pujant amb ganes barranc amunt. La Serra de Cavalls és una de les serres més riques en aus carronyaires i de rampinya de Catalunya, un dels motius principals pels quals aquesta serra està inclosa a la Xarxa Natura 2000.
Arribem a l’emblemàtica Font de Cavalls, una de les més boniques i conegudes del terme. Aquesta font trenca el paisatge àrid de la serra donant lloc a un petit ecosistema fluvial molt ric que acull espècies d’àmfibis, moluscs i artròpodes poc comuns a més de ser un lloc de visita dels mamífers i aus que habiten aquesta serra.
Un refugi de pastor denota la funció de la sendera per la que passem, ja que no hi havia faixes més enllà de la Font i les garbes de blat del Pla de Segura, dalt a la serra, es baixaven per un antic camí de ferradura pel Racó dels Bous i no pel Barranc de Cavalls.
Les vistes a la Creu de Cavalls són privilegiades. Des d’allí podem veure els pobles veïns de Gandesa i Corbera, més enllà Ascó, el Montsant i gran part del Priorat i fins i tot a la llunyania els Pirineus nevats. A l’altra banda, proporciona una vista de postal del Pinell, Més enllà Tortosa i la Serra de Cardó fins a perdre la mirada en l’horitzó del mar.
Seguint pel crestall, abundant en té de roca (Globularia repens) una espècie molt preciada i deliciosa per fer infusions, ens endinsem en un dels episodis més tràgics de la nostra memòria històrica, la Batalla de l’Ebre. Les abundants trincheres, i la immensa quantitat de metralla que encara roman en aquell indret ens omple de records plens de intensos sentiments. Aquest paisatge, bell i amarg, no deixa a ningú indiferent.
Comencem el descens, ja cap al terme de Gandesa. On les marques carbonitzades d’alguns pins són el viu record del foc patit i que tan ha castigat a aquesta serra. Descendim per les Carrugues i arribem fins al Barranc de Gandesa, que separa les dues serres.
Ascendim ràpidament, amb una forta pendent, que ens deixava poc alè per gaudir de les vistes. Com per exemple les de l’Ermita de Sant Marc, de difícil accés, o la Vall Closa, la qual anem vorejant fins acabar pegant-li la volta i endinsar-nos a la majestuosa Serra de Pàndols.
Les obagues es presenten riques en falgueres i bolets. Algun que altre va marxar amb una bona aumosta de fredolics (Tricholoma terreum) cap a casa.
L’arribada a l’Ermita de Sta. Magdalena, protagonista d’una festa i tradició molt arrelada al poble i que tots coneixem abastament, ens va servir per descansar, menjar, xerrar i riure.
Els més valents es van engrescar i van culminar el segon cim del dia. La famosa i emblemàtica Cota 705, la Punta Alta.
El satisfactori descents pel Barranc de Pàndols, per la coneguda sendera que porta de l’Ermita al poble, ens mostrava una vegetació molt castigada per les fortes nevades dels últims mesos, fins arribar als aquells preciosos ametllers florits que haviem deixat enrera de bon matí.
I tot això, benvolguts i benvolgudes lectors i lectores ho tenim aquí al Pinell!!
Per veure comentaris i més fotografies de l’excursió visiteu el grup de l’Associació Escarritxaülls al Facebook.
Sergi Serrano
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
