|
El dia 19 de febrer del any 1919 fou encarregat per Josep Mº Serres, fundador i primer president de l’entitat, acompanyat per Jaume Fontanet, membre de la junta, el projecte de la construcció del Celler Cooperatiu de Gandesa, aleshores anomenat Cooperación Agrícola de Gandesa, a l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, deixeble del arquitecte Puig i Cadafalc i del arquitecte Antoni Gaudí.
El celler modernista per l’elaboració de vins fou acabat el mes de gener del any 1920, i el molí de l’oli al mes de novembre del mateix any. El projecte incloïa ceràmiques artístiques d’en Nogues, però malauradament la guerra civil les va destruir. Aquest tipus de construcció va ser un assaig per l’arquitecte Cesar Martinell, valora-t’ho com a molt positiu per a ell mateix, resulta d’una gran simplicitat i alhora resulta d’un gran valor decoratiu, dels que no passen mai de moda; sàpiguen copsar i plasmar aquella idea que un dia els socis de la cooperativa li demanaren.
Aquest edifici conjuga l’arquitectura, amb les necessitats que tenien els pagesos per l’elaboració del vi.
L’encàrrec de l’edifici modernista, es va portar a terme en l’estructura prevista de teulada sostinguda amb voltes a la catalana, sistema típic de Catalunya, essent elements estructurals de gran resistència i lleugeresa, construint-se normalment sense cíndrics i els materials més usats són elements ceràmics de petites dimensions, els quals es col·loquen l’un al costat del altre i entrellaçats fins que s’acaba la construcció de la volta; segons la resistència i la dimensió de la volta s’utilitzen diferents tipus de materials com són el totxo massís, el maó foradat i la rajola de garrot.
Al Celler Cooperatiu de Gandesa es va utilitzar per la teulada un gruix de tres maons, sostinguts per arcs equilibrats de base quadrada amb els maons col·locats de costat. En la construcció d’aquestes voltes es tingué molt de compte les possibles dilatacions i contraccions dels materials pels canvis de temperatures.
A l’exterior, destaquen dos depòsits d’aigua sostinguts sobre la coberta i les gàrgoles de terrissa envernissades en verd.
|
